Ja duem 4 mesos en els quals la salut com a bé preuat, ens ressitua i es fa palès que l’atenció pública, universal i de qualitat, ha salvat i salva vides. I entenem que en aquesta situació d’excepcionalitat on la prioritat és aturar l’expansió de la pandèmia, calien mesures puntuals de reestructuració de serveis. Per aquesta raó el CAP El Masnou va veure reduïda la seva atenció continuada des del 23/03/20, que fins llavors era de 24h. Tanmateix entre el 29 i 30 de juny va saltar l’alarma origen de les mobilitzacions actuals: reduir 2h més de dilluns a divendres, quedant l’atenció continuada fins a les 20h. El clima generat d’indignació, sorpresa i incomprensió va fer recular la pràctica d’aquesta mesura i va donar lloc a que el 7/7/20 hi hagués reunió a l’Ajuntament del CatSalut amb tots els grups municipals.
Què se’ns va dir?
Van venir perfils tècnics del CatSalut i l’ICS, entitat proveïdora de salut que duu els CAP El Masnou i Ocata, concretament 6 persones (4 professionals de medicina, 1 adjunta de gerència i una técnica). Varen reconèixer que va mancar una bona política de comunicació, avisant els ajuntaments afectats el 29-6-20.
Venim a parlar de salut… S’han pres decisions sobre el PAC (Punt d’Atenció Continuada) que han respost únicament al context COVID. Actualment estem gestionant brots durant tot el dia i aquesta és la nostra principal preocupació. En aquest context no hem fet un procés participatiu per decidir l’horari del PAC (…).
Dra Anna Puente, directora executiva del CatSalut, àrea Barcelonès Nord i Maresme.
Se’ns va insistir que la reducció d’horaris obeeix a una optimització de recursos, no pas de retallades!, en context d’emergència sanitària per la COVID-19. I que no podien parlar de futur perquè ara mateix estan totalment abocats a paliar l’emergència sanitària, manifestant que tenen problemes de recursos i que el país haurà de prendre una decisió d’on vol posar els diners. Seguidament la directora va fer unes pinzellades de quina atenció primària volia en el futur i també de la necessitat de treballar junts amb el món local, on l’àmbit de la salut hi ha estat força absent.
Un model organitzatiu diferent de la primària, amb una accessibilitat 7x24h per tots els canals, que pugui tenir recursos finalistes de forma resolutiva (per un esquinç de turmell es pugui fer una RX). (…) Hem d’assegurar la continuïtat assistencial amb resolució. No puc garantir una atenció 7×24 aquest any. L’òrgan de decisió és nostre, però escoltarem a la gent.
Dra Anna Puente
Els grups municipals en el torn de rèplica van manifestar amb tons diferents una manca d’informació, claredat i transparència vers la ciutadania, i com la decisió presa havia significat un perjudici. És cert que la majoria de grups municipals va interpretar a partir de les intervencions tècniques ofertes que hi hauria retallades, allà on es parlava d’optimització de recursos o atenció telemàtica. Des del nostre grup no ho interpretem igual, perquè les temences expressades no se sustenten amb el discurs que vàrem escoltar, i semblen més aviat un efecte Pigmalió o una profecia autocomplerta.
Se’ns va manifestar que estaven treballant amb un nou model d’atenció primària que cerca ser més resolutiva i més propera a la ciutadania. I en principi aquest discurs ve confirmat per documents diversos i un increment en el pressupost 2020 (increment de 108M€ per reforçar l’atenció primària, la millora d’urgències i emergències, augment de 1400 professionals en l’atenció primària i desplegament del Pla nacional d’atenció continuada i urgent). Falta molt de camí, però el que vam escoltar i la nostra cerca prèvia i posterior ens fan ser relativament optimistes. L’escenari de futur planteja molts interrogants, però no necessàriament negatius pels tres pobles i tot canvi genera resistències, moltes vegades per desconeixement. Per tant, hem decidit prendre una postura expectant i de rigor, escoltant a les persones que en saben, a fer confiança en la perícia que se’ls hi suposa i després a poder debatre en fòrums ciutadans els pros i contres. Ens deixa relativament tranquils la percepció que tothom persegueix el mateix fi: millorar la salut de les persones.
No he parlat de reduir serveis, lluito per ampliar-los… Millorar els serveis d’atenció primària. Ens hauríem de preguntar: amb el que teníem abans és suficient, ja ens està bé? El nou model no està escrit. Trobarem espais per explicar-nos. Hem de trobar millors maneres. (…) I si ens fem preguntes? I si podem millorar?.
Dra Anna Puente
Quin posicionament tenim?
Potenciar l’atenció primària defensant-ne la qualitat, que no només és tècnica, sinó que inclou també accessibilitat, empatia, adequació, continuïtat, capacitat de resposta i seguretat. Segons el Fòrum Català d’Atenció Primària probablement fins a un 70-75% de les urgències podrien ser ben ateses i resoltes per una atenció primària enfortida. Com que no ens volem quedar amb les boniques paraules, proposem aspectes que ens interpel·len directament com a grups municipals:
- Major implicació dels ens locals, a través de taules de coordinació amb CatSalut i ICS.
- Rol de lideratge comunitari de la Taula de Salut Comunitària (TASAC, creada a febrer 2020) per generar un espai on dialogar sobre les necessitats de la comunitat a nivell de salut per poder abordar-les.
- Grup de treball transversal amb tots els agents implicats (CatSalut/ICS, Ajuntament, TASAC, entitats ciutadanes vinculades amb la salut)
- Treballar un consens entre les forces polítiques del Masnou des del sentit crític, fugint de dogmatismes, apriorismes o biaixos interessats (cosa que s’ha aconseguit inicialment amb l’aprovació per unanimitat de la declaració institucional per a la recuperació del servei d’urgències 24h del passat 16/7/20).
Què podem saber abans de treballar per un futur millor de la sanitat pública als pobles de Teià, Alella i El Masnou?
Hem fet una tasca de recerca per respondre a aquesta pregunta i hem trobat documents públics fàcilment accessibles. També hem consultat a professionals sanitaris i associacions professionals perquè ens aportessin els seus punts de vista.
- Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC, 2017): Document de 172pp.
- Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC, 2018): Document de 38pp.
En tots aquests documents hi ha una clara consciència que cal enfortir l’atenció primària, que s’ha vist poc finançada des de la crisi global del 2008. Caldrà veure com es fa possible i com ens afecta.
De ben segur, quan l’emergència sanitària COVID-19 faci una pausa, tindrem oportunitat de seguir treballant de forma conjunta per garantir els millors serveis públics de salut a la nostra vila. I de no ser així, ens tocarà remar de forma cooperativa amb tot el poble, sense partidismes i amb molt de diàleg transparent. Aquest serà l’únic camí per no crear falses alarmes a la ciutadania.
Fins aleshores, la nostra acció va ser proactiva, recollint informació, esperant respostes tècniques, avaluant l’escenari de crisi, real i de futur i interpel·lant des de la política, a solucions de diàleg malgrat no tenir competències en salut per part dels ens municipals. No podem oblidar que venim d’una etapa de descrèdit de la política pel distanciament dels polítics de la societat i si realment volem canviar aquesta percepció, ens hem de mullar encara que no tinguem respostes clares ni capacitat de decisió.
